Homilies de l'Efrem

Josep Minguell. Resurrectio . Església de Sta. Maria de l'Alba de Tàrrega, 2006. Evangeli Jo 21,20-25 En aquell temps, Pere es girà i veié venir també el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia de trair. Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i aquest què?» Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Entre els germans ha corregut el rumor que aquell deixeble no havia de morir, però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir?» Ell és el deixeble que dóna testimoni de tot això i que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe. Jesús va fer moltes altres coses, però si algú les volgués escriure una per una, crec que els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món. Benvolguts germans i germanes en Crist: Tota la vida cristian...

Jesús amb els seus deixebles,  de Rembrandt (1634) Evangeli Jo 14,7-14. En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare, qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que em demanareu alguna cosa en nom meu, jo la...

Fano. Paràbola del fariseu i el publicà. Evangeli Lc 18,9-14 En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre cobrador d'impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el cobrador d'impostos, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit». Benvolguts germans i germanes en Crist: La paràbola del fari...

Evangeli Lc 5,27-32 En aquell temps, Jesús sortí, veié un cobrador d'impostos que es deia Leví, assegut al lloc on recaptava, i li digué: «Vine amb mi». Ell ho deixà tot, s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Leví convidà molta gent a casa seva. Molts cobradors d'impostos i altra gent eren a taula amb Jesús i els deixebles. Els fariseus i els seus mestres de la Llei se'n queixaven als deixebles de Jesús i els deien: «Per què mengeu i beveu amb cobradors d'impostos i pecadors?» Jesús els respongué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors». Benvolguts germans i germanes en Crist: És un deure de tot bon ciutadà pagar els seus impostos, tant si estem d'acord com si no en la manera de calcular-los, en la quantitat d'impostos que hi ha, o fins en la manera de repartir i destinar els diners recaptats. En el model actual de societat que la història ha produït, els ...

Evangeli Mc 3,20-21 En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se'l perquè deien que havia perdut el seny.   Benvolguts germans i germanes en Crist: Els problemes –que mai no en falten–, ens els podem mirar de dues maneres: com a dificultats que ens impedeixen caminar, o bé com a reptes que cal afrontar, per sortir-ne enfortits després d’haver fet un aprenentatge. Intentem, doncs, analitzar l’evangeli que ens acaba de ser proclamat des d’aquesta perspectiva. Aquests dos versets ens situen al començament de la vida pública de Jesús, quan emprèn una vida itinerant dedicada a la predicació del Regne de Déu, després d’haver deixat la seva llar de Natzaret on hi havia estat tota la vida. Concretament, el text ens presenta dues situacions que va viure a Cafarnaüm, a la casa on estava allotjat. I les dues ...

Evangeli Mt 17,10-13. Mentre baixaven de la muntanya, els deixebles preguntaven a Jesús: «Els mestres de la Llei afirmen que Elies ha de venir com a precursor. Què hi ha d'això?» Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot, però jo us asseguro que ja ha vingut, i que en lloc de reconèixer-lo, l'han tractat com han volgut. Igualment el Fill de l'home haurà de patir a les seves mans». Llavors els deixebles comprengueren que els parlava de Joan Baptista. Benvolguts germans i germanes en Crist: Som en el temps d'Advent, un temps en què l'Església ens convida a preparar-nos per a les festes del Nadal i l'Epifania. Però també és un temps en el que som convidats a reflexionar sobre la fi dels temps, quan Jesús tornarà gloriós per salvar-nos, i fer-nos entrar de forma definitiva en la terra promesa del seu Regne. Per això, en les lectures d'aquest temps litúrgic es repeteixen constantment les crides a tenir una actitud atenta i vi...

Evangeli Lc 20,27-40 En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat». Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscit...