Homilies de l'Efrem

Evangeli Lc 16,9-15 En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «Jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva. L'home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l'home infidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d'un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses». Els fariseus, que anaven darrere els diners, quan sentiren tot això, es reien de Jesús. Ell els digué: «Vosaltres, davant la gent, us feu passar per homes justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta ...

Evangeli Lc 11,27-28 En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona cridà entre la gent: «Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar». Però Jesús li respongué: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden». Benvolguts germans i germanes en Crist: Déu no ens demana coses impossibles, sinó tot el contrari: ens dóna tot allò que necessitem, perquè qualsevol persona pugui reeixir en el seu camí de recerca de la felicitat, meta a la qual tots hauríem d’aspirar. I l’evangeli d’avui, tot i ser breu, ens en dóna fe. La Paraula de Déu ocupa un lloc central en la història de la salvació. Ja la primera pàgina de la Bíblia ens presenta un Déu que crea per mitjà de la Paraula. És la mateixa Paraula que torna a aparèixer a la primera pàgina de l’evangeli de St. Joan: «Al principi existia el qui és la Paraula», Jesucrist, que ens ha estat donat com un do preciós per a tots nosaltres. I en l’evangeli d’avui, justament el qui és la Paraula ...

Evangeli Lc 6,43-49 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l'home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d'allò que es desborda del seu cor. Per què m'aneu dient: "Senyor, Senyor", i no compliu el que jo dic? Jo us diré a qui s'assemblen tots els qui vénen a escoltar les meves paraules i les compleixen. Són com un home que, per construir una casa, cava i enfondeix fins que arriba a posar el fonament sobre la roca. Quan ve una inundació, el corrent del riu envesteix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè està ben fonamentada. Però els qui després d'escoltar les meves paraules no les compleixen són com un home que construeix u...

Giotto di Bondone (1266-1337). Escenes de la vida de St. Joan Baptista. Festa d'Herodes (detall). Fresc de l'església de la Sta. Croce a Florència.  Evangeli Mt 14,1-12 En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». És que Herodes havia agafat Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó per qüestió d'Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no s'hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dóna'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí, p...

Evangeli Mt 5,13-16 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel». ™ Benvolguts germans i germanes en Crist: No és el mateix un alumne que un deixeble. L'alumne és algú que aprèn una matèria determinada, en relació al mestre que l'ensenya. El deixeble també és una persona que aprèn del mestre, però no es limita a l'aprenentatge en un sentit teòric: ser deixeble implica una adhesió personal al mestre, implica seguir el seu camí per la vida. A diferència del que pas...