Homilies de l'Efrem

Les paraules de Jesús que hem escoltat avui a l’evangeli, ens poden semblar d’una gran duresa. Normalment, Jesús ens parla de Déu com d’un Pare bo, que perdona sempre; però avui ens ha dit que «el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat». Com ho podem entendre, això? L’evangeli d’avui és un fragment d’un parlament de Jesús, que parla contra la hipocresia dels fariseus del seu temps. I fa servir la imatge d’ El Fill de l’home , aquell personatge del llibre de Daniel que ha d’aparèixer a la fi dels temps. Equiparant Jesús amb ell, el text ens està dient que amb Jesús els últims temps s’han avançat: Jesús és el portador del Regne del cel, i té una autoritat que va més enllà d’aquest món i del present; va cap al futur. És, doncs, un canvi de paradigma: a partir de Jesús el món ja no és el mateix: ha sortit del temps de les promeses, i ha entrat en una nova era, els darrers temps –o els temps de l’Església–, que necessiten unes altres regles de joc. Però això no ho ...

La natura és una escola oberta que tots tenim a l’abast. La llavor que cau a la terra, germina, fa fruit, es multiplica, i torna a estar a punt per començar el cicle, és un mecanisme que molts segles abans de l’aparició de l’home ja funcionava, i pot continuar funcionant de forma indefinida mentre el món sigui essent com és. I la Bíblia se serveix sovint d’aquestes imatges per ensenyar-nos com actua la paraula de Déu en nosaltres. Ja el llibre del Gènesi ens presenta aquest cicle molt abans de l’aparició de l’home, i ens explica com Déu se’n serví per donar-nos aliment. Més endavant, la llavor que Josep donà als seus germans els fou salvació i vida en una època de fam. I encara en l’Antic Testament, el profeta Isaïes es valgué d’aquesta imatge quan va comparar la paraula de Déu amb l’aigua que cau del cel, que fecunda la terra i fa germinar la llavor, i així el sembrador té de nou llavor, i pa per aliment: el Senyor –diu– farà germinar la salvació de la mateixa manera que la terra...

Els diferents personatges que apareixen en l’evangeli que ens acaba de ser proclamat , ens poden ajudar a veure les diferents maneres de prendre posició davant de la Paraula de Déu. Si els ordenem començant pels que menys s’hi deixen interpel·lar, hauríem de començar per la filla d’Herodies: seria el model de l’indiferent, sense cap personalitat, que ni coneix la paraula de Déu ni aparentment li interessa, i es deixa influenciar pels altres; la seva posició acaba desencadenant un assassinat. En segon lloc hi hauria Herodies, la cunyada del rei Herodes que convivia amb ell, tot i sabent que aquest fet era contrari a la Llei de Déu: seria el model de la persona que coneix perfectament la Paraula de Déu, però com que aquesta és contrària a les seves accions, en comptes de reconduir la seva conducta s’hi enfronta i s’hi rebel·la, i acaba pensant-se que tot s’hi val, fins i tot disposar de la vida dels altres. En tercer lloc hi hauria el rei Herodes: a ell, la paraula de Déu li despert...

Amb la recent revolució tecnològica, es pot dir que el món ha canviat. Fa 30 anys gairebé era ciència ficció pensar que algú pogués anar pel carrer parlant per telèfon, i ja hem arribat molt més lluny: els missatges ens arriben directament a la butxaca. No cal que ens entretinguem a explicar com això ha canviat la manera de fer i relacionar-se de moltes persones: s’ha creat una situació completament nova, que necessita unes regles també noves, que hem d’anar construint entre tots. I això, no és el primer cop que passa: segur que l’arribada del telèfon, de la televisió, o de l’electricitat, va fer canviar també moltes coses en la vida de les persones que van viure aquests canvis. Però per molts canvis que hi hagi hagut al llarg de la història, només n’hi ha hagut un que hagi produït canvis substancials i definitius: va ser la vinguda de Jesús al món. Que el Fill de Déu s’encarnés i Déu mateix ens parlés a través seu va ser un canvi tan gran, que no es pot comparar amb cap dels que ...