La manera com fem servir allò que tenim, és una mostra de com estimem.
Sovint podem tenir la impressió que els béns materials són un obstacle per a la nostra vida cristiana, com si estimar Déu i estimar les coses d’aquest món fossin dues realitats contraposades. Però les lectures d’avui ens ajuden a veure que no necessàriament és així: els béns materials poden ser també una manera concreta d’estimar Déu i els altres, si sabem fer-ne un bon ús. Jesús ens parla de la fidelitat en les coses petites i ens fa veure que la manera com fem servir allò que tenim és una mostra de com estimem. En trobàvem un exemple a la primera lectura: sant Pau agraeix als cristians de Filips l’ajuda que li han fet arribar, però deixa clar que el valor d’aquell donatiu és sobretot el gest de generositat i d’estimació que hi ha al darrere. Els diners han servit per ajudar algú, i l’ajuda és el que li dona el seu veritable valor. Per això Jesús ens convida a no posar el cor en les riqueses, sinó a administrar-les de manera que es converteixin en un mitjà per fer el bé. No es tracta de renunciar a tenir béns, sinó de no deixar que els béns ens posseeixin a nosaltres, i de posar-los al servei de l’amor.
Avui, aquest exemple s’uneix al de santa Maria, que va posar a disposició del Senyor la seva vida, el seu temps, la seva capacitat d’estimar i tot allò que era. No va viure pensant a reservar-se res, sinó que va saber fer de la seva vida un do. I aquell «sí» que va donar a Déu, que podia semblar una resposta petita i senzilla, va esdevenir una porta oberta a la salvació de tota la humanitat. Maria ens mostra que allò que tenim i que som adquireix el seu veritable valor quan ho posem al servei d’un bé més gran, com també va fer Jesús, que se’ns va donar i ens convida a fer de la nostra vida una donació semblant a la seva.
La pregunta, doncs, que se’n deriva és: com fem servir tot allò que tenim? I quan diem “el que tenim” no ens referim només als diners o als béns materials, sinó també al nostre temps, les nostres capacitats, o el nostre treball: tot això pot quedar tancat en el nostre propi interès o convertir-se en una manera concreta d’estimar. Posem, per exemple, una persona que tingui un negoci: és bo que vulgui que funcioni, que sigui rendible i que pugui créixer; però el seu valor no es mesura només pels beneficis que pugui obtenir, sinó sobretot per la feina que dona, pel servei que ofereix i per la manera com contribueix a la vida dels altres. I això mateix ho podem aplicar a tantes altres situacions. Al capdavall, no es tracta de tenir més o menys, sinó de posar allò que tenim al servei del proïsme. Quan Jesús ens adverteix que no podem servir alhora Déu i el diner, no ens demana que visquem d’esquena als béns materials, sinó que tinguem clara quina és la finalitat de tot allò que fem. Demanem avui al Senyor, per intercessió santa Maria, que ens ajudi a convertir tot allò que tenim i som en ocasions per estimar Déu i els nostres germans.
Dissabte XXXI durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte.
Fl 4,10-19 / Lc 16,9-15.
