Homilies de l'Efrem

Evangeli Mt 10,24-33 En aquells temps, Jesús digué als seus apòstols: «No hi ha cap deixeble que sigui més que el mestre, ni cap criat que sigui més que l'amo. El deixeble en té prou de ser com el mestre, i el criat, com el seu amo. Si han tractat de Beelzebul el cap de casa, més ho faran amb els altres de casa seva. No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em recone...

Evangeli Jo 7,37-39. Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles, que era el dia més solemne de tota la vuitada, Jesús es posà dret i cridà: «Si algú té set, que vingui a mi, i que begui. Com diu l'Escriptura, naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi». Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havia vingut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat. Benvolguts germans i germanes en Crist, Celebrem avui una Missa votiva de l’Esperit Sant, com un ressò de la festa que celebràvem ahir: cinquanta dies després de la Pasqua, l’Esperit Sant va ser enviat com a nova llei en el cor de cadascun dels creients, per a l’edificació de l’únic cos del Crist. En l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, hem sentit com Jesús anunciava aquesta vinguda de l’Esperit, que havien de rebre els qui creien en ell. És un anunci fet a partir d’una metàfora, la de l’aigua, i en un conte...

Evangeli Jo 21,20-25. En aquell temps, Pere es girà i veié venir també el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia de trair. Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i aquest què?» Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Entre els germans ha corregut el rumor que aquell deixeble no havia de morir, però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir?» Ell és el deixeble que dóna testimoni de tot això i que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe. Jesús va fer moltes altres coses, però si algú les volgués escriure una per una, crec que els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món. Benvolguts germans i germanes en Crist: Mentre va viure, Jesús era l'únic enviat de Déu vingut per a portar-nos la seva paraula. Però un cop ressuscitat, i c...

Evangeli Jo 14,7-14 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare, qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que em demanareu alguna cosa en nom meu, jo la faré». Benvolguts germans i germanes en Crist: El f...

Evangeli Jo 7,40-53 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir: --Aquest és realment el Profeta. D'altres deien: --És el Messies. Però uns altres replicaven: --¿És que el Messies ha de venir de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David? La gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir. Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: --Per què no l'heu portat? Els guardes respongueren: --Ningú no ha parlat mai com aquest home. Els fariseus els van replicar: --Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna! Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu: --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-...

Evangeli Lc 5,27-32 Després d'això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: --Segueix-me. Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo. Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien: --Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors? Jesús els respongué: --El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors. Benvolguts germans i germanes en Crist: Acabem de veure com Jesús se'ns comparava ell mateix amb un metge. Què és un metge, en un sentit més profund? Ens pot ajudar a reflexionar-hi l'entrevista a una metgessa, que fa uns dies va aparèixer en un diari. La doctora en qüestió tenia una pacient de càncer, que es negava a admetr...

Evangeli Mc 6,30-34 Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: --Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament. Benvolguts germans i germanes en Crist: Déu està disposat a escoltar-nos, sempre. És la conclusió que podem treure de l'evangeli d'avui, en el que vèiem com Jesús, malgrat que tenia la intenció de reposar amb els seus deixebles quan va anar a aquell lloc despoblat, en veure la multitud que hi havia anat expressament per trobar-lo, va deixar el que tenia previst, i es ...