Homilies de l'Efrem

Evangeli Mt 23,1-12 En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d'ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui mestre. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser serv...

Evangeli Mt 14,1-12 En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». És que Herodes havia agafat Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó per qüestió d’Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l’hauria mort, però no s’hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d’Herodes, la filla d’Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s’entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va dona...

Evangeli Mt 10,24-33 En aquells temps, Jesús digué als seus apòstols: «No hi ha cap deixeble que sigui més que el mestre, ni cap criat que sigui més que l'amo. El deixeble en té prou de ser com el mestre, i el criat, com el seu amo. Si han tractat de Beelzebul el cap de casa, més ho faran amb els altres de casa seva. No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em recone...

Evangeli Jo 7,37-39. Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles, que era el dia més solemne de tota la vuitada, Jesús es posà dret i cridà: «Si algú té set, que vingui a mi, i que begui. Com diu l'Escriptura, naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi». Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havia vingut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat. Benvolguts germans i germanes en Crist, Celebrem avui una Missa votiva de l’Esperit Sant, com un ressò de la festa que celebràvem ahir: cinquanta dies després de la Pasqua, l’Esperit Sant va ser enviat com a nova llei en el cor de cadascun dels creients, per a l’edificació de l’únic cos del Crist. En l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, hem sentit com Jesús anunciava aquesta vinguda de l’Esperit, que havien de rebre els qui creien en ell. És un anunci fet a partir d’una metàfora, la de l’aigua, i en un conte...

Evangeli Jo 21,20-25. En aquell temps, Pere es girà i veié venir també el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia de trair. Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i aquest què?» Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Entre els germans ha corregut el rumor que aquell deixeble no havia de morir, però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir?» Ell és el deixeble que dóna testimoni de tot això i que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe. Jesús va fer moltes altres coses, però si algú les volgués escriure una per una, crec que els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món. Benvolguts germans i germanes en Crist: Mentre va viure, Jesús era l'únic enviat de Déu vingut per a portar-nos la seva paraula. Però un cop ressuscitat, i c...

Evangeli Jo 14,7-14 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare, qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que em demanareu alguna cosa en nom meu, jo la faré». Benvolguts germans i germanes en Crist: El f...

Evangeli Jo 7,40-53 Alguns del poble que van escoltar aquestes paraules començaren a dir: --Aquest és realment el Profeta. D'altres deien: --És el Messies. Però uns altres replicaven: --¿És que el Messies ha de venir de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David? La gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir. Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: --Per què no l'heu portat? Els guardes respongueren: --Ningú no ha parlat mai com aquest home. Els fariseus els van replicar: --Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna! Un d'ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu: --¿És que la nostra Llei permet de condemnar ningú sense haver-...