Homilies de l'Efrem

Evangeli Lc 13,1-9 Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels animals que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual». I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: "Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què tenir-la, si no fa més que ocupar la terra?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la, encara aque...

Evangeli Lc 8,4-15 En aquell temps, es reuní entorn de Jesús una gran gentada que venia de totes les poblacions. Ell els digué amb una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part caigué arran del camí, i la van trepitjar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part caigué a la roca, però quan començava a créixer s'assecà, perquè no hi havia saó. Una altra part caigué enmig dels cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, caigué a la terra bona, i quan hagué crescut arribà a donar el cent per u». Acabat de dir això, cridà: «Qui tingui orelles que ho senti». Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles perquè, tot i veure-hi, no vegin, tot i sentir-hi, no entenguin. La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. La qu...

Evangeli Mt 23,1-12 En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d'ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui mestre. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser serv...

Evangeli Mt 14,1-12 En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». És que Herodes havia agafat Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó per qüestió d’Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l’hauria mort, però no s’hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d’Herodes, la filla d’Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s’entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va dona...

Evangeli Mt 10,24-33 En aquells temps, Jesús digué als seus apòstols: «No hi ha cap deixeble que sigui més que el mestre, ni cap criat que sigui més que l'amo. El deixeble en té prou de ser com el mestre, i el criat, com el seu amo. Si han tractat de Beelzebul el cap de casa, més ho faran amb els altres de casa seva. No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em recone...

Evangeli Jo 7,37-39. Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles, que era el dia més solemne de tota la vuitada, Jesús es posà dret i cridà: «Si algú té set, que vingui a mi, i que begui. Com diu l'Escriptura, naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi». Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havia vingut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat. Benvolguts germans i germanes en Crist, Celebrem avui una Missa votiva de l’Esperit Sant, com un ressò de la festa que celebràvem ahir: cinquanta dies després de la Pasqua, l’Esperit Sant va ser enviat com a nova llei en el cor de cadascun dels creients, per a l’edificació de l’únic cos del Crist. En l’evangeli que ens acaba de ser proclamat, hem sentit com Jesús anunciava aquesta vinguda de l’Esperit, que havien de rebre els qui creien en ell. És un anunci fet a partir d’una metàfora, la de l’aigua, i en un conte...

Evangeli Jo 21,20-25. En aquell temps, Pere es girà i veié venir també el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia de trair. Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i aquest què?» Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Entre els germans ha corregut el rumor que aquell deixeble no havia de morir, però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir?» Ell és el deixeble que dóna testimoni de tot això i que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe. Jesús va fer moltes altres coses, però si algú les volgués escriure una per una, crec que els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món. Benvolguts germans i germanes en Crist: Mentre va viure, Jesús era l'únic enviat de Déu vingut per a portar-nos la seva paraula. Però un cop ressuscitat, i c...