No és tant important saber dir coses bones, com deixar que les coses bones que sabem arribin a transformar la nostra vida.
Quantes vegades no hem observat la distància que hi ha entre el que es diu i el que es fa? Això que Jesús deia dels fariseus i dels mestres de la Llei, segurament nosaltres també ho hem observat en algú altre, i ben segur que algun cop ens ha passat a nosaltres mateixos: sabem molt bé què hauríem de fer, sabem què està bé i què està malament, fins i tot podem donar bons consells... però després, a l’hora de portar-ho a la pràctica, no sempre ens és tan fàcil. És el que Jesús denunciava avui a l’Evangeli: «Diuen i no fan», referint-se als mestres de la Llei i als fariseus del seu temps. Sabien què havien de fer i ho sabien ensenyar als altres, però la seva vida no es corresponia amb el que predicaven. Aquesta distància entre el que es diu i el que es fa continua sent avui dia una de les temptacions més fàcils de caure: que les paraules vagin per un cantó i la vida per un altre. Perquè podem arribar a saber molt bé què és ser un bon cristià, i fins i tot saber explicar-ho molt bé, sense que això vulgui dir necessàriament que ho estiguem vivint per dins. I Jesús sempre ens ensenya a ser conseqüents entre el nostre interior i el nostre exterior.
Avui, que celebrem la memòria de la Mare de Déu, trobem en ella una dona en qui aquesta distància no existeix. Els evangelis no recullen gaires paraules de Maria, però les poques que hi trobem són decisives. Quan diu a l’àngel «que es faci en mi segons la vostra paraula», aquell sí no va quedar en una resposta bonica, sinó que va marcar tota la seva vida. Va ser un sí que va mantenir en moments molt diferents: en l’alegria del naixement de Jesús, en la incertesa de la fugida a Egipte, en els anys de vida amagada, en tantes coses que probablement no va entendre, i finalment al peu de la creu. Maria va dir poc, però va ser conseqüent tota la seva vida amb el que havia dit. I potser aquesta és una de les coses més boniques que avui podem contemplar en ella: no la distància entre la paraula i la vida, sinó la unitat entre totes dues.
I això ens porta fàcilment a nosaltres, perquè probablement no ens falta saber què hauríem de fer: sabem que hauríem de tenir més paciència, perdonar, confiar més en Déu, o preocupar-nos menys per nosaltres i més pels altres... Segurament moltes d’aquestes coses les hem dit moltes vegades. La pregunta és què en fem. No es tracta de proposar-se grans canvis, sinó de fer que alguna d’aquestes paraules es faci realitat. Perquè al final, com ens recorda Jesús,
I aquí és on Maria ens pot ajudar: ella va dir un sí, i després va dedicar la seva vida a fer que aquella paraula fos veritat. I això va tenir una conseqüència per a la nostra salvació. Seguim el seu exemple i siguem conscients que, allò que diem, pot tenir conseqüències per als altres.
Dissabte XX durant l’any – Sta. Maria en dissabte.
