Què és allò que ens impedeix seguir Jesús amb més llibertat?
«Vés, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i vine amb mi». La resposta de Jesús a l'evangeli a aquell jove que ja complia els manaments —però que, malgrat això, veia que encara no en tenia prou per entrar a la vida eterna, no és només una invitació a desprendre’s de les coses, sinó a posar Jesús per damunt de tot. I és que la vida cristiana no consisteix només a complir unes normes, ni tan sols a fer moltes coses bones, sinó que cal posar al centre la persona de Jesucrist. Ser cristià vol dir posar-se en camí darrere d’ell, deixar que sigui ell qui ens indiqui la direcció i estar disposats a canviar allò que calgui per poder-lo seguir amb més llibertat. I les riqueses no són dolentes en si mateixes, però ho poden arribar a ser si les posem en el centre. Quan allò que tenim condiciona la nostra manera d’actuar i ens treu la llibertat de seguir Jesús, les riqueses es converteixen en un obstacle.
Posar Jesús al centre no és segurament tan senzill; però cada vegada que ens apleguem en l’Eucaristia tenim una nova oportunitat per fer-ho. En rebre la comunió renovem la voluntat que el Crist sigui el centre de la nostra vida, i això ho podem fer tots, cadascú tal com és, amb allò que ha aconseguit deixar i també amb allò que encara li costa de desprendre’s. Perquè ell no ens demana una perfecció immediata, sinó un cor disponible i generós, que permeti continuar-lo seguint i fent camí per la vida.
Perquè la vida cristiana no és com una llista de coses que cal fer bé: pregar, estimar, perdonar, complir les nostres responsabilitats, ajudar els altres... És cert que això ho hem de fer; però no és menys cert el que Jesús ens recorda avui: que el més important no és simplement fer, sinó seguir-lo. Els qui vivim la vida monàstica ja hem fet allò que Jesús demanava a aquell jove: hem deixat moltes coses per seguir-lo. Però fins i tot després d’haver-ho deixat tot no n’hi ha prou, encara podem deixar més coses; per això l’Evangeli ens continua interpel·lant i demanant-nos si, per dins, encara el continuem seguint? Perquè deixar moltes coses pot ser un moment concret de la vida; i seguir Jesús és una resposta que hem de renovar cada dia. I això val també per a tots els cristians. No tothom està cridat a deixar casa seva, la feina o el que té. Però tots estem cridats a identificar què és allò que ens impedeix seguir Jesús amb més llibertat. Pot ser una possessió, però també una preocupació, una manera de fer, una necessitat de tenir-ho tot controlat, una ferida que no sabem perdonar, o fins i tot una idea que tenim de nosaltres mateixos i que no volem abandonar. Cadascú sap què és allò que pot acabar ocupant un lloc massa gran en el seu cor. Perquè la qüestió no és haver deixat més o menys coses, sinó saber qui ocupa el primer lloc. Demanem avui al Senyor que ens ensenyi a identificar què és allò que encara no ens deixa seguir-lo amb prou llibertat, i que ens doni la força per saber-ho deixar enrere.
Dilluns XX durant l’any.
