Una nova secció al blog

 Des de fa anys, aquest blog comparteix les homilies que predico, amb l’esperança que puguin ser útils també a persones que no han pogut participar en les celebracions, o bé que desitgen rellegir-les amb més calma. I aquesta continuarà essent la missió principal del blog.

Però, a partir del proper divendres, el blog incorporarà també una nova sèrie d’articles dedicada a explicar, d’una manera senzilla, el sentit de les grans celebracions cristianes i de l’any litúrgic.

Moltes persones participem en festes com l’Advent, el Nadal, la Quaresma, la Pasqua, la Pentecosta o el Corpus Christi, però no sempre coneixem l’origen o el significat profund del que celebrem. També hi pot haver gestos, paraules i símbols de la litúrgia que repetim sovint sense saber ben bé què expressen o d’on provenen. I per mirar de posar-hi una mica de llum, neix aquesta nova secció.

La nova secció no vol ser un tractat de teologia ni un manual de litúrgia. Seran articles breus, escrits amb un llenguatge planer, que intentaran respondre preguntes molt concretes: què és l’Advent?, per què diem «Al·leluia»?, què celebrem el dia de Corpus?, per què l’Església dedica un diumenge a la Santíssima Trinitat?, què significa el temps de durant l’any... En definitiva, voldrien ajudar a comprendre millor allò que els cristians celebrem al llarg de l’any i a descobrir quin sentit pot tenir per a la nostra vida.

Confiem que aquesta nova iniciativa complementi les homilies i pugui oferir un nou servei als lectors del blog. Tant de bo aquests articles ens ajudin a descobrir una mica més la bellesa de la litúrgia i a viure amb més profunditat la fe que l’Església celebra i transmet de generació en generació.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació