Mantenir-nos fidels a les conviccions que tenim com a cristians, i procurar viure d’acord amb elles.
Les lectures d’avui ens presenten dues figures que tenen trets en comú: el profeta Jeremies i Joan Baptista. Tots dos van rebre de Déu una missió i tots dos sabien que complir-la no sempre els seria fàcil. A Jeremies, Déu li deia a la primera lectura: «Cenyeix-te, aixeca’t i digues-los tot el que et manaré. No et deixis acovardir per ells». I li prometé: «Jo sóc amb tu per salvar-te». I en Joan Baptista, a l'evangeli, vèiem una situació semblant: havia rebut la missió de preparar el camí del Senyor, i quan veié Herodes vivint d’una manera contrària a la voluntat de Déu, no callà sinó que «li retreia que no li era lícit de viure amb la dona del seu germà», com hem llegit. Joan sabia que aquella paraula li podia portar conseqüències, com així va ser; però amb tot, es mantingué fidel i no es deixà acovardir. Ell havia vingut per parlar del Messies, i així ho féu: com l’últim dels profetes, i alhora el primer pogué dir: «Mireu l’Anyell de Déu».
Hem llegit aquest evangeli perquè avui celebrem el martiri de sant Joan Baptista. I el martiri no és només el moment puntual de morir per una causa, sinó la culminació d’una vida viscuda amb coherència. Joan havia vingut per preparar el camí del Senyor i, per això, havia de desaparèixer perquè Crist creixés: «Ell ha de créixer i jo he de minvar», dirà en un altre passatge. I aquesta fidelitat la mantingué fins al final: la seva mort és també un anunci de la mort de Jesús. Joan és precursor de Crist no només en la seva predicació, sinó també en el seu sofriment i en la seva fidelitat fins a la mort.
I viure la vida amb coherència és el que tots estem cridats a fer. Encara que no ens trobem en la situació extrema que visqué Joan Baptista, sí que moltes vegades haurem de decidir si volem mantenir-nos fidels al que sabem que és correcte, o si preferim deixar-nos portar pel corrent. Herodes sabia que Joan tenia raó; el mateix evangeli diu que el respectava i que, quan l’escoltava, quedava perplex. Però finalment tingué més força en ell la por del “què diran els altres” que no pas la fidelitat a allò que sabia que era bo. Joan, en canvi, es mantingué ferm, i aquest és l’ensenyament que avui ens dona l’evangeli: no deixar-nos portar pel que fa tothom, pel que és més fàcil o pel que ens evita problemes, sinó mantenir-nos fidels a les conviccions que tenim com a cristians, i procurar viure d’acord amb elles. I això no es demostra només en les grans decisions, sinó també en les petites coses de cada dia: quan diem la veritat, quan sabem cedir, quan fem el que toca encara que ningú no ens ho agraeixi, quan som capaços de mantenir-nos ferms davant la pressió dels altres… Que, com Joan Baptista, sapiguem ser fidels a la missió que Déu ens ha confiat. I que, com ell, sapiguem que la nostra vida no ha de servir per posar-nos nosaltres al centre, sinó per assenyalar Crist: que ell creixi i nosaltres minvem.
El Martiri de sant Joan Baptista.
Jr 1,17-19 / Mc 6,17-29.
