Per què els cristians celebrem el diumenge?


Qualsevol que entri en una església un diumenge al matí observarà fàcilment que hi ha més gent que els altres dies de la setmana. No és una casualitat: és que, per als cristians, el diumenge és el dia més important de la setmana. I això és perquè és el dia en què Jesucrist va ressuscitar d’entre els morts. Tots quatre evangelis coincideixen a dir que les dones van trobar el sepulcre buit «el primer dia de la setmana». En temps de Jesús, els jueus acabaven la setmana en dissabte i dedicaven aquell dia al repòs i a la pregària, d’acord amb el relat de la creació del llibre del Gènesi. Per això, el primer dia de la setmana era l’endemà del dissabte. I la resurrecció de Jesús, que va passar el diumenge, va canviar la història. I, encara més, va canviar la manera d’entendre-la: des d’aquell moment, els deixebles van començar a reunir-se cada diumenge per escoltar la Paraula de Déu, partir el pa i donar gràcies a Déu. I així va néixer el diumenge cristià. Per això el diumenge no és simplement un dia festiu: és el primer dia de la setmana, el seu veritable començament; el dia més important, el dia que ens recorda que la vida ha vençut la mort i que Crist ressuscitat continua viu enmig del seu poble.

El cor del diumenge

I dins del diumenge, el seu cor és l’Eucaristia, la Missa. És el moment en què la comunitat cristiana es reuneix per trobar-se amb el Senyor ressuscitat. Jesús mateix ho havia promès: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.» I el dia del Sant Sopar ens va demanar que continuéssim celebrant el memorial de la seva mort i la seva resurrecció. Per això, els cristians creiem que el Senyor ressuscitat es fa present en la celebració, continua parlant-nos a través de la seva Paraula, ens convida a pregar plegats i, sobretot, ens alimenta amb el seu Cos i la seva Sang, sota les espècies del pa i del vi. Al llarg dels segles, aquesta celebració ha adoptat formes diverses segons els llocs i les tradicions, però el seu nucli ha estat sempre el mateix: reunir-nos entorn de Crist ressuscitat i donar gràcies a Déu per tot el que ens dona.

Un dia per celebrar

Algú podria veure el diumenge com una obligació o com un «precepte». Però aquesta no és la seva primera raó de ser. Abans que una norma, el diumenge és una festa. Els cristians ens reunim perquè volem celebrar que Jesucrist ha vençut la mort i ens ha obert un camí d'esperança, i perquè ell mateix es fa present en la seva Paraula, en la comunitat reunida i en l’Eucaristia. Per això diem que cada diumenge és la Pasqua setmanal: no recordem només un fet del passat, sinó que celebrem que Crist és viu aquí i ara, en la celebració de cada diumenge, i continua fent-se present enmig del seu poble per fer camí amb nosaltres. Aquest és el motiu pel qual el diumenge ocupa el centre de tota la vida cristiana i dona sentit a la resta de les celebracions de l’any.

En resum: El diumenge és el dia en què els cristians celebrem la resurrecció de Jesucrist. Cada diumenge és la Pasqua setmanal, i per això és el centre de la setmana i de tota la vida cristiana.


Per saber-ne més…

  • Catecisme de l'Església Catòlica, nn. 1166-1167 i 2174-2188.
  • Sant Joan Pau II, Dies Domini (1998), una carta apostòlica dedicada al significat del diumenge.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació