Posar Déu al centre és una crida adreçada a tothom.
Les lectures que acabem d’escoltar ens dibuixen un itinerari espiritual que va des del primer desig de buscar Déu fins a una vida completament transformada per ell. El llibre dels Proverbis, a la primera lectura, començava dient: «Fill meu, acull les meves paraules... cerca la saviesa com si fos un tresor amagat». No es referia simplement a aprendre coses, sinó a buscar aquella saviesa que ens porta a conèixer Déu i a descobrir què és el que ell espera de nosaltres. Aquesta recerca és el primer pas de tota vocació cristiana, i quan és sincera, es converteix en el començament d’una vida nova. La segona fase del camí la trobàvem a la segona lectura, quan sant Pau ens deia que el qui ha trobat Crist es revesteix «de sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de dolcesa i de paciència». Quan deixem que la paraula de Crist habiti en nosaltres, la pau governa el nostre cor i tota la nostra vida es converteix en una acció de gràcies. La saviesa que primer cercàvem comença aleshores a transformar la nostra manera de viure. I a l’evangeli hi trobàvem el darrer tram del camí, quan Pere li deia a Jesús: «Nosaltres ho hem deixat tot i us hem seguit», i Jesús li respon parlant de la plenitud que neix d’haver trobat allò que dona sentit a tota la vida. Qui posa Déu en el primer lloc no perd res; al contrari, ho rep tot d’una manera nova. Les tres lectures, doncs, descriuen un camí que comença amb el desig de buscar Déu, passa per deixar-se transformar per ell i culmina fent de tota la vida una resposta al Senyor que hem trobat.
Aquest itinerari és també la millor manera d’entendre la vida de sant Benet, que avui celebrem. Sovint és recordat com el fundador del monaquisme occidental o com l’autor de la Regla. Però abans de tot això hi hagué un jove que cercava Déu. Va abandonar Roma perquè intuïa que el soroll i l’ambició no podien omplir el cor humà, i es retirà a Subiaco per aprendre a escoltar. Abans de ser mestre dels altres, va voler ser deixeble de Déu. I d’aquesta recerca va néixer la Regla, que no és només un conjunt de normes, sinó una escola per aprendre a viure l’evangeli. Tot hi convergeix en una única finalitat: no posar res per davant del Crist. Per això avui, en aquest monestir dedicat a sant Benet, no recordem només un gran home del passat, sinó una manera de seguir Jesucrist que continua viva en la comunitat que l’habita. I cada vegada que celebrem l’Eucaristia, és el mateix Crist qui surt al nostre encontre, alimenta aquesta recerca i continua transformant la nostra vida amb la seva Paraula i amb el seu Cos.
Podria semblar que aquest camí només és possible dins d’un monestir. Però sant Benet ens recorda que posar Déu al centre és una crida per a tots. En un món tan accelerat i ple de distraccions, el primer pas continua essent buscar Déu. I els monestirs continuen sent espais de silenci oberts a tothom, on podem escoltar la Paraula de Déu, que ens ajuda a discernir què és realment important. El segon pas és deixar-nos transformar: no n’hi ha prou amb conèixer l’evangeli; cal permetre que modeli la nostra manera de parlar, de treballar i de relacionar-nos amb els altres. També nosaltres estem cridats a reflectir el rostre de Crist que ens descrivia sant Pau, un rostre fet de compassió, humilitat, paciència i perdó. Finalment, també tots nosaltres estem convidats a «deixar-ho tot». Els monjos potser hem fet renúncies més visibles, però tots podem deixar l’orgull, el ressentiment, l’afany de tenir sempre raó o la necessitat de ser reconeguts. Perquè aquest despreniment interior és el que ens fa veritablement lliures. Sant Benet va resumir tot aquest camí amb una invitació molt senzilla: «no anteposar res a l’amor de Crist». Si aquesta prioritat orienta la nostra vida, també nosaltres contribuirem a construir comunitats més fraternes, més pacífiques i més obertes a Déu. Demanem avui, per intercessió de sant Benet, que sapiguem cercar Déu amb un cor sincer, deixant-nos transformar per la seva gràcia i fent de tota la nostra vida una resposta generosa a la crida que el Senyor ens adreça cada dia.
Homilia en la festa de St. Benet, abat.
