Per què els capellans van canviant el color dels ornaments?
Moltes persones s’han fixat que el sacerdot no sempre celebra la Missa amb els mateixos ornaments. De vegades són blancs, altres cops verds, morats o vermells. No és una qüestió d’estètica ni una decisió personal: els colors litúrgics formen part del llenguatge simbòlic de la litúrgia i ens ajuden a identificar el temps o la festa que estem celebrant.
Un llenguatge que entra pels ulls
La litúrgia no parla només amb paraules, també ho fa amb els gestos, el silenci, la música, l’encens o els colors. Igual que una bandera o un semàfor transmeten un missatge sense necessitat d’explicacions, també els colors de la litúrgia ens ajuden a entrar en el sentit de cada celebració abans fins i tot que comenci.
Què significa cada color?
El blanc és el color de l’alegria i de la llum. Es fa servir en les grans festes del Senyor —com Nadal i Pasqua—, en moltes celebracions de la Mare de Déu i dels sants que no són màrtirs.
El verd és el color del Temps de durant l’any. Expressa el creixement i l’esperança, i acompanya la major part dels diumenges i dies feiners del calendari.
El morat és el color de la preparació i de la conversió. Per això s’utilitza durant l’Advent i la Quaresma, així com en les celebracions exequials, com a signe de pregària i d’esperança.
El vermell recorda l’Esperit Sant i també el testimoni dels màrtirs, que van donar la vida per Crist. Es fa servir, entre altres dies, a Pentecosta i en les festes dels màrtirs.
En algunes celebracions molt concretes també es poden utilitzar altres colors, com el rosa, dos diumenges l’any, o el negre, que encara es conserva en alguns llocs per a les celebracions dels difunts.
També a Montserrat
A Montserrat, aquests colors també marquen el ritme de les celebracions, però d’una manera que pot sorprendre els visitants. A la Missa conventual, els monjos que presideixen o concelebren l’Eucaristia vesteixen els ornaments litúrgics del color que correspon al dia. En canvi, la resta de monjos continuen portant l’hàbit negre benedictí, perquè aquest no depèn del temps litúrgic, sinó que és el vestit propi de la vida monàstica. A les Vespres passa una cosa semblant: tots els monjos vesteixen l’hàbit negre, i només els qui presideixen la celebració porten els ornaments litúrgics del color corresponent. Així, a Montserrat conviuen dos llenguatges simbòlics diferents: l’hàbit monàstic, que expressa la consagració a la vida benedictina, i els colors litúrgics, que indiquen el temps litúrgic que celebra l’Església.
En resum: Els colors litúrgics formen part del llenguatge de la litúrgia. Ens ajuden a reconèixer el temps que celebra l’Església i a entrar amb més profunditat en el misteri de la fe. A Montserrat conviuen amb un altre signe ben visible: l’hàbit negre dels monjos benedictins.
Per saber-ne més…
- Ordenació General del Missal Romà, nn. 345-347.
- Catecisme de l'Església Catòlica, nn. 1145-1152.
- Sacrosanctum Concilium, nn. 33-35.
