La fe perseverant no es queda de braços plegats.
Com ens indicava el mateix evangeli, Jesús va ensenyar aquesta paràbola als seus deixebles «per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança». I és que, si un jutge injust, que no tenia cap temor de Déu ni cap consideració pels homes, acabà fent cas a la vídua insistent, què no farà per nosaltres Déu, que és just i ens estima? Però, a banda d’aquest ensenyament, la paràbola acabava amb una pregunta oberta que ens obria un altre horitzó: «Quan el Fill de l’home vindrà, ¿trobarà fe a la terra?», deia. Perquè la qüestió no és només si Déu escolta les nostres pregàries, sinó si nosaltres continuem confiant en ell, si mantenim viva la fe fins i tot quan les coses no surten com voldríem. I la primera lectura anava en aquesta línia: sant Joan felicitava Gaius perquè havia acollit i ajudat els germans que treballaven per anunciar l’evangeli, fins i tot si eren desconeguts; perquè això el convertia en col·laborador de la veritat. I fixem-nos en aquesta expressió: la fe ens fa col·laboradors de la veritat. Vol dir que la fe ens porta a prendre part activament en l’obra de Déu, i no es manifesta únicament en la pregària, sinó també en la manera com vivim. Així doncs, la vídua que no deixava de demanar justícia i Gaius, que acollia i ajudava els qui anunciaven l’evangeli, són dos exemples de com la pregària i el compromís, la confiança en Déu i el servei als germans, no són coses separades, sinó expressions d’una mateixa fe.
Avui, en aquest dissabte dedicat a Santa Maria, podem contemplar també en ella aquesta actitud de fe. Maria escoltà la paraula de Déu i s’hi confià; però aquesta disponibilitat no la va tancar en ella mateixa, sinó que la va posar en camí per anar a ajudar Elisabet; i, a Canà, atenta a la necessitat dels altres, la va presentar a Jesús. Maria ens mostra com la fe rebuda es converteix en servei. I nosaltres, que en aquesta celebració eucarística acollim la paraula de Déu i rebem el mateix Crist, no hem vingut només a demanar-li allò que necessitem, sinó a deixar que la seva presència ens transformi i faci que la nostra fe es tradueixi en obres.
Escoltant aquests exemples, doncs, potser avui ens podem preguntar si la nostra pregària ens ha portat també a comprometre’ns més amb els altres. Demanem a Déu la pau, la justícia, la fraternitat; però, ¿què fem nosaltres perquè aquestes realitats siguin possibles al nostre voltant? ¿Som capaços d’acollir, d’ajudar, de sostenir els qui treballen pel bé dels altres, com feia Gaius? Potser no sempre podrem canviar les grans situacions d’injustícia, però sí que podem fer molt en el nostre entorn immediat, sobretot si no perdem mai l’esperança ni deixem de pregar. Demanem, doncs, que el Senyor ens concedeixi aquesta fe perseverant que sap esperar en Déu i que, precisament per això, no es queda de braços plegats, sinó que es converteix en servei i en compromís amb els germans.
Dissabte XXXII durant l’any / II – Sta. Maria en dissabte.
